Reforma de la incapacitació

Desapareix la incapacitació judicial en pro d´un nou sistema basat en la voluntat i preferències de la persona amb discapacitat.

El 3 de setembre de 2021 entra en vigor la Llei 8/2021, per la que es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica que propicia un sistema basat en el respecte a la voluntat i preferències de la persona amb discapacitat i la promoció de la seva autonomia.

La reforma vol adequar la normativa a la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, feta a Nova York el 13 de desembre de 2006.

L´article 12 de la Convenció reafirma que les persones amb discapacitat tenen dret al reconeixement de la seva personalitat jurídica, en igualtat de condicions amb les demés persones i en tots els aspectes de la seva vida. Per això, s´han d´adoptar les mesures necessàries per a proporcionar els suports que puguin requerir, per tant desapareix la figura de la incapacitació, la pàtria potestat prorrogada o rehabilitada que existien fins ara.

Figures i mesures de suport

Aquestes mesures de suport hauran d´estar inspirades en el respecte a la dignitat de la persona i en la tutela dels seus drets fonamentals i hauran d´ajustar-se als principis de necessitat i proporcionalitat. Igualment procuraran que la persona amb discapacitat pugui desenvolupar el seu propi procés de presa de decisions, informant-la, ajuntant-la en la seva comprensió i raonament i facilitant que pugui expressar les seves preferències.

A Catalunya, el Decret Llei 19/2021, de 31 d´agost, pel qual s´adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat, estableix com a mesura de suport l´assistència (que pot equiparar-se a la curatela).

Les mesures de suport que preveu la reforma són:

A) Voluntàries: La llei atorga preferència a les mesures voluntàries que són aquelles que pot prendre la mateixa persona amb discapacitat mitjançant escriptura pública notarial. Aquestes són: l´autocuratela, poders preventius i instruccions prèvies.

B) Informals: la llei reforça la figura de la guarda de fet (el guardador de fet és la persona que exerceix el recolzament d´una altra amb discapacitat), que es pot donar quan no hi hagi mesures voluntàries o judicials que s´estiguin aplicant.

C) Judicials: el defensor judicial i la curatela.

Es preveu la figura del defensor judicial, de manera ocasional, especialment per als casos de conflicte d´interessos entre la figura de recolzament i la persona amb discapacitat, o en que hi hagi impossibilitat que la figura de recolzament habitual l´exerceixi.

La curatela és la mesura regulada de forma més extensa ja que és principal mesura de recolzament d´origen judicial per a les persones amb discapacitat. La Curatela, que s´aplica de forma més continuada, podrà ser assistencial o representativa.

-Curatela Assistencial

La persona afectada és l´encarregada d´adoptar les decisions amb el recolzament del curador.

-Curatela Representativa

La curatela serà principalment de naturalesa assistencial però, en els casos en que faci falta com en els supòsits en que no es pugui conèixer la voluntat de la persona i de manera excepcional, podrà atribuir-se al curador funcions representatives en situacions en que el recolzament no es pugui donar d´altre manera i només davant aquesta situació d´impossibilitat, aquesta es podrà concretar en la representació i presa de decisions.

La sentència que constitueix la curatela no pot incloure una mera prohibició genèrica de drets, sinó que ha de fixar de forma precisa i detallada tots els actes que precisen d´assistència per part del curador.

Totes les mesures de suport adoptades judicialment seran revisades periòdicament en un termini màxim de 3 anys o, en casos excepcionals, de fins a 6. També es poden revisar si hi ha canvis en la situació de la persona afectada que requereixin la modificació

Modificació d´altres lleis

La nova normativa tindrà important repercussions en molts àmbits diferents. Així, per exemple, la persona amb discapacitat podrà firmar contractes i testament i només seran anul·lables aquells firmats sense l´autorització dels curadors amb facultat de representació.

La nova llei afecta a altres lleis que també es modifiquen com la Llei Hipotecaria, Registre Civil, Llei de Jurisdicció Voluntària, Codi de Comerç, La Llei del Notariat i la Llei de Protecció Patrimonial de les persones amb discapacitat.

Es modifiquen també dos preceptes del Codi Penal en matèria de responsabilitat civil derivada de l’il·lícit penal quan aquesta responsabilitat recau sobre persona diferent de l´autor del fet delictiu.

Entrada en vigor i règim transitori. Què passa amb les tuteles i curateles anteriors?

La LLei 8/2021, de 2 de juny, entrarà en vigor el 3 de setembre de 2021, als tres mesos de la seva publicació al Butlletí Oficial de l´Estat.

La disposició addicional primera del text preveu que, a partir de l´entrada en vigor de la nova norma, les meres privacions de drets de les persones amb discapacitat, o del seu exercici, quedaran sense efecte.

Així, les persones amb capacitat modificada judicialment, els declarats pròdigs, els progenitors que ostentin la paria potestat prorrogada o rehabilitada, els tutors, els curadors, els defensor judicials i els apoderats preventius podran sol·licitar en qualsevol moment de l´autoritat judicial la revisió de les mesures que s´haguessin acordat amb anterioritat a l´entrada en vigor de la nova llei per adaptar-les a aquesta. La revisió també es podrà produir d´ofici en un termini màxim de tres anys.